Miércoles, 28 De Junio De 2017
Crta. Bellpuig 23, El Soleràs - 25163
Teléfono: 973 13 32 32 
Fax: 973 13 30 70

Història del Soleràs

Foto

RESSENYA HISTÒRICA

(basada principalment en un treball d'en Josep Graell Sarlé i en dades del llibre Història de la Parròquia del Soleràs, d'en Manel Marsan Segú)

 

 

L'any 1114 trobem les primeres referències escrites sobre el poble en un document del Llibre Verd de la Ciutat de Lleyda, on s'anomenen tots els límits del terme, que pertanyia a la ciutat de Lleida.

L'any 1149, el Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, fundador del monestir de Poblet, va conquerir el territori als musulmans.

El 1181 el rei Alfons I, El Cast, el seu fill, va encomanar al cavaller Ramon de Cervera la repoblació del territori, i el Soleràs, juntament amb els pobles dels Torms i Juncosa de les Garrigues, van passar a formar la Baronia de Juncosa.

L'any 1224, l'abat de Poblet, Ramon d'Hostalric, paga 1200 morabatins d'or pels tres pobles al seu posseïdor, Ramon de Miravet, i l'any següent atorga carta de franqueses (concessió o privilegi) als seus habitants.

El 1304, sota el regnat de Jaume II, El Just, el petit poble de lo Soleraç pertany a la Vegueria de Lleida. A partir d'aquesta època, la història posterior ens vincula durant segles al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

Al cens de les Corts de Cervera de 1359 es diu que: ... ab lo nom de Salaraç  figura en la Vegueria de la capital ab 9 fochs (o famílies: uns 60 hab.).

L'Abat Carbó va comprar el 1410 la jurisdicció dels llocs de Soleràs, Juncosa, l'Albagés, els Torms i la Sisquella al senyor Arnaldo de Guiu pel preu de 1.000 florins d'or d'Aragó. L'any 1415, l'abat Mengucho, va fer una visita pels seus dominis i els caps de cada casa del Soleràs van anar fins l'Albagés a jurar vassallatge al seu senyor.

La població del Soleràs va baixar de 102 persones el 1553 a només 57 l'any 1714 (el de la Guerra de Successió), però a les acaballes del segle rondaven ja els 300 habitants. Això va fer que el camp prosperés, ja que l'augment de la població va fer també augmentar les terres cultivades.  Es va plantar gran quantitat d'olivera arbequina per tota la comarca i, entre els anys 1791 a 1797, es van concedir llicències reials per a construir les primeres fàbriques o molins d'oli.

A partir de 1736 i fins el 1773 el Soleràs sol·licita diverses vegades al Bisbat, sense èxit, tenir vicari propi, ja que, fins aleshores, pertanyia a la parròquia de Granyena.

El 1786 uns quants veïns s'imposen davant notari un dret de vintè dels seus fruits per fer una església nova. El 1797 es demana de nou la Vicaria, però ara al Rei, que l'any següent l'autoritza. El 1804, un cop acabada l'església i després que el Bisbat demani ara la construcció d'una casa pel Rector, es crea finalment la nova Vicaria del Soleràs.

Acabem amb aquesta curiosa cita literal del DICCIONARIO GEOGRÁFICO-ESTADÍSTICO-HISTÓRICO DE ESPAÑA Y SUS POSESIONES DE ULTRAMAR  (1845 - 1850):

"SOLERAS: lugar  con  ayuntamiento,  al  que está agregado el término  de  Monvallet,  en la provincia,  partido judicial y diócesis de  Lérida (distancia: 5 ½ horas), audiencia territorial y capitanía general de Barcelona (30 h.): Situado en una hondonada que circuyen varios cerros, con clima muy benigno y sano.  Se compone de 66 casas, la del ayuntamiento, escuela particular de niños, concurrida por unos 24,  iglesia parroquial (la Asunción de Ntra. Sra.) servida por un cura párroco de entrada de patronato real y eclesiástico, cementerio fuera del pueblo, y un pozo, y una balsa para el consumo del vecindario. ... Industria: 4 molinos de aceite y horno de pan cocer.  Población: 34 vecinos, 234 almas.  

Destacados

Mapa Web